Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, però va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de vint anys, i d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.
L'obra de Chopin representa el Romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.
Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2[modifica | modifica el codi]
El segon nocturn, el Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2. S'ha dit d'aquesta peça que és una "improvisació escrita".[4] Aquí, Chopin expressa els seus pensaments, medita en veu alta, a través de la música; comença, però mai sembla acabar.[4]
El discurs musical avança en un tempo moderat (lento sostenuto), amb una mètrica de les més llargues: 12/8. La melodia flueix solitàriament, solitud que s'interromp de tant en tant per la veu de l'acompanyament, que complementa la línia melòdica superior –cristal·lina i sublim–, com un contrapunt, com una ombra cromàtica.[4] És habitual la presència de tresets de corxeres amb el baix dins d'un ritme sostingut lent. D'aquesta peça, Niecks creu que difereix en la forma de les altres nocturns; no té segona secció de contrast, i la melodia flueix de principi al final d'una manera uniforme.[2] Realment, té un disseny distintiu que no es troba en cap dels altres nocturns de Chopin.[4]
INSTRUMENTS:
Piano
Estil:
Música Clàssica (Romanticisme)
Compossitor:
Chopin
