Purple Rain (Prince)

Somewhere Over the Rainbow 2011 - Israel "IZ"

Mart (Harry Gregson - Williams)

Nocturn en mi bemoll major (Frédéric-François Chopin)

Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, però va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de vint anys, i d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.

L'obra de Chopin representa el Romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.

Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2[modifica | modifica el codi]

El segon nocturn, el Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2. S'ha dit d'aquesta peça que és una "improvisació escrita".^[4] Aquí, Chopin expressa els seus pensaments, medita en veu alta, a través de la música; comença, però mai sembla acabar.^[4]

El discurs musical avança en un tempo moderat (lento sostenuto), amb una mètrica de les més llargues: 12/8. La melodia flueix solitàriament, solitud que s'interromp de tant en tant per la veu de l'acompanyament, que complementa la línia melòdica superior –cristal·lina i sublim–, com un contrapunt, com una ombra cromàtica.^[4] És habitual la presència de tresets de corxeres amb el baix dins d'un ritme sostingut lent. D'aquesta peça, Niecks creu que difereix en la forma de les altres nocturns; no té segona secció de contrast, i la melodia flueix de principi al final d'una manera uniforme.^[2] Realment, té un disseny distintiu que no es troba en cap dels altres nocturns de Chopin.^[4]

INSTRUMENTS:

Piano

Estil:

Música Clàssica (Romanticisme)

Compossitor:

Chopin

3a Simfonia Brahms

La Simfonia núm. 3 en fa major Opus 90 de Johannes Brahms va ser composta l'estiu de 1883 a Wiesbaden, gairebé sis anys després d'haver acabat la seua segona simfonia. Mentrestant, Brahms havia compost algunes de les seues obres mestres, entre les que cal esmentar el Concert per a violí, les dues obertures, i el Concert per a piano núm. 2.

La tercera simfonia està basada probablement en esbossos d'anys anteriors. Un dels seus motius principals s'inspira en la transposició musical de les inicials d'una frase que ell s'estimava molt: "Frei aber froh" (lliure però feliç, FAF, és a dir: fa-la-fa, tot i que realment la segona nota és la bemoll).

Va ser estrenada el 2 de desembre de 1883 per l'Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de Hans Richter que la va considerar com l'Eroica de Brahms (al·ludint a la tercera simfonia de Beethoven), amb gran èxit.

The first time ever I saw your face (George Michael)

Carmina Burana (O Fortuna)

Carmina Burana és una obra musical de Carl Orff. La composició combina de forma sorprenent els textos medievals del Carmina burana, una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, i música vocal i instrumental del segle XX. L'obra d'Orff, que té el mateix títol que la col·lecció de poemes medievals, té forma de cantata escènica, i s'estrenà el 1937. El seu fragment més conegut és l’O Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l'obra. Orff subtitulà la composició: Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atque imaginibus magicis (en llatí: cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques). La versió d'Orff forma part d'una trilogia juntament amb Catulli Carmina i Trionfo di Afrodita.

De la col·lecció completa dels Carmina burana, Orff va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari, tot i que en l'actualitat s'acostuma a interpretar en versió concert.

INSTRUMENTS:
Cor gran, cor petit, cor infantil i orquestra.

ESTIL:
Música Classica

Compositor / intèrpret:
Carl Orff