Les 4 estaciones de Vivaldi

RESUM: Un "greatest hits" de la música clàssica.

Les quatre estacions (Le quattro Stagioni en l'italià original) és un conjunt de 4 concerts per a violí del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i és l'obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.

Els concerts es publicaren el 1725 formant part d'un conjunt de dotze concerts, op. 8, amb el títol Il Cimento dell'armonia e dell'inventione. Els primers quatre concerts s'anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l'any. Cada concert segueix l'estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

(font: Viquipèdia)

INSTRUMENTS:

Orquestra de corda fregada.

ESTIL:

Música Clàssica (Barroc)

Compossitor:

Antonio Vivaldi (Barroc)

Heal the world (Michael Jackson)

RESUM: escrita per Michael Jackson.

INSTRUMENTS:
Veu masculina, veus (cor), teclats, guitarra acústica (corda pinçada), baix elèctric (corda pinçada), bateria i percussions.

ESTIL:
Pop / Rock

Compossitor:
M. Jackson.

Purple Rain (Prince)

Somewhere Over the Rainbow 2011 - Israel "IZ"

Mart (Harry Gregson - Williams)

Nocturn en mi bemoll major (Frédéric-François Chopin)

Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, però va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de vint anys, i d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.

L'obra de Chopin representa el Romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.

Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2[modifica | modifica el codi]

El segon nocturn, el Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2. S'ha dit d'aquesta peça que és una "improvisació escrita".^[4] Aquí, Chopin expressa els seus pensaments, medita en veu alta, a través de la música; comença, però mai sembla acabar.^[4]

El discurs musical avança en un tempo moderat (lento sostenuto), amb una mètrica de les més llargues: 12/8. La melodia flueix solitàriament, solitud que s'interromp de tant en tant per la veu de l'acompanyament, que complementa la línia melòdica superior –cristal·lina i sublim–, com un contrapunt, com una ombra cromàtica.^[4] És habitual la presència de tresets de corxeres amb el baix dins d'un ritme sostingut lent. D'aquesta peça, Niecks creu que difereix en la forma de les altres nocturns; no té segona secció de contrast, i la melodia flueix de principi al final d'una manera uniforme.^[2] Realment, té un disseny distintiu que no es troba en cap dels altres nocturns de Chopin.^[4]

INSTRUMENTS:

Piano

Estil:

Música Clàssica (Romanticisme)

Compossitor:

Chopin

3a Simfonia Brahms

La Simfonia núm. 3 en fa major Opus 90 de Johannes Brahms va ser composta l'estiu de 1883 a Wiesbaden, gairebé sis anys després d'haver acabat la seua segona simfonia. Mentrestant, Brahms havia compost algunes de les seues obres mestres, entre les que cal esmentar el Concert per a violí, les dues obertures, i el Concert per a piano núm. 2.

La tercera simfonia està basada probablement en esbossos d'anys anteriors. Un dels seus motius principals s'inspira en la transposició musical de les inicials d'una frase que ell s'estimava molt: "Frei aber froh" (lliure però feliç, FAF, és a dir: fa-la-fa, tot i que realment la segona nota és la bemoll).

Va ser estrenada el 2 de desembre de 1883 per l'Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de Hans Richter que la va considerar com l'Eroica de Brahms (al·ludint a la tercera simfonia de Beethoven), amb gran èxit.