It must have been love (Roxette)

Roxette va ser un duet suec de música pop format per Per Gessle i Marie Fredriksson. Van arribar a aconseguir vendre més de 75 milions de discos i senzills per tot el món. Coneguts per cançons famoses com "The Look" i "It Must Have Been Love" de la reeixida pel·lícula Pretty Woman i més d’una dotzena de números 1; van fer gairebé un centenar de temes incloent demos, B-sides i versions. A més de ser el primer grup en parla no anglesa en gravar un unplugged per a MTV.

INSTRUMENTS:

Veu femenina, piano, bateria, guitarra, Baix electricidades, sintetizadors.

ESTIL:

Pop

Compositor:
Per Gessle

What's this (Danny Elfman)

INSTRUMENTS:

Orquestra 

ESTIL:

Música de cinema

Compositor:

John Williams

Something (Paul McCartney)

INSTRUMENTS:

Orquestra 

ESTIL:

Música de cinema

Compositor:

John Williams

Star Wars Main Title (John Williams)

INSTRUMENTS:

Orquestra 

ESTIL:

Música de cinema

Compositor:

John Williams

Concert per piano Nº1 (Johannes Brahms)

El Concert núm. 1 en re menor per a piano i orquestra, op. 15, de Johannes Brahms, va ser compost entre 1854 i 1858. Brahms fou el solista el dia de l'estrena que fou dirigida per Joseph Joachim a Hannover, el 22 de gener de 1859.

Brahms, acabava de complir 20 anys quan per primera vegada li mostrà algunes de llurs composicions a Robert Schumann. Aquest se sentí tan impressionat que sortí del seu retir com a crític musical per escriure un article especial per lloança de Brahms. En la seva critica profetitzava que el jove compositor "Revelaria llur traça no amb el desenvolupament gradual, sinó que brotaria com una font, així com sorgí Minerva, completament armada, del cap de Júpiter... si ell enfonsa la seva vara màgica en el lloc en què els poders de les masses corals i orquestrals li presten llur força, llavors apareixeran davant nostre, nous i meravellosos indicis dels secrets del món espiritual".

Això era una gran alabança per a un compositor jove que no havia escrit només que música de cambra i algunes obres per a piano. De sobte Brahms es trobà empès davant el món musical, havent de mantenir una reputació. Sentí que tenia l'obligació d'intentar compondre una simfonia, i així ho va escriure a en Schumann el gener de 1854: "El passat estiu, he estat ensinistrant la meva mà en una simfonia i inclòs he orquestrat el primer moviment i compost el segon i el tercer".

El mes següent, Schumann, que patia malaltia mental, es llençà al Rin. Fou rescatat, però hagué de passar els dos anys i mig següents de la seva vida en un manicomi. Brahms restà desolat. Es mudà a la casa de Schumann per tractar d'ajudar a la Clara Schumann i els seus fills. Desenvolupà un profund sentiment envers Clara, de la que s'enamorà, però la qual al mateix temps representava per a ell una figura maternal. Continuà treballant en llur simfonia i feu retrat musical de Clara en el moviment lent.

Brahms rebé ajuda del seu amic Julius Grimm per l'orquestració. Malgrat tot. El compositor no estava satisfet. Sentia que encara no estava preparat per a intentar una forma tan monumental com la simfonia. La seva vertadera primera simfonia no hauria de restar acabada fins 22 anys més tard. Modificà la simfonia inicial i parcialment acabada i la convertí en una sonata per a dos pianos, que interpretà amb Clara. També se l'escoltà juntament amb Julius Grimm. Però encara no en restava satisfet. Grimm li suggerí combinar llurs dues idees i fer un concert per a piano. La idea semblava possible i el compositor es posà a treballar novament en la revisió. Tornà a escriure els primers dos moviments per a piano i orquestra, però substituí el tercer moviment amb un nou final. El moviment rebutjat finalment es convertí en el cor de "Vegeu tota la carn" del Rèquiem Alemany.

Vers la primavera de 1858 restava quasi llest. Brahms va tenir oportunitat provar-lo en un assaig. Introduí d'altres modificacions. Seguia sense estar totalment conforme i dubtà en presentar-lo al públic, però finalment es decidí a seguir endavant amb dues presentacions programades pel gener de 1859. en l'estrena, dirigit per Joseph Joachim, l'audiència escoltà amb educació, però amb poca comprensió, o apreciació. Cinc dies més tard Brahms l'executà a Leipzig i va escriure a en Joachim envers aquest fracàs.

S'han dat diverses raons per aquesta freda rebuda. L'obra era massa agosarada i apassionada per als conservadors i, tanmateix, no tenia el suficient colorit pel gust dels radicals. La part del piano tenia molt menys virtuosisme del que esperava el públic. La peça era excepcionalment llarga per un concert. Part de l'orquestració era força feixuga, com el cas del principi, on la modesta orquestració sembla massa insubstancial per les passions que expressa.

Malgrat tot, finalment l'obra es guanyà l'aprovació i l'entusiasme del públic. Actualment és molt popular entre les distintes audiències, encara que potser menys que el Segon Concert. Comprenem llurs excessos i la seva ocasional manca de gràcia com productes de la inexperiència d'un jove compositor.

Es pot afirmar que l'emocionalitat del concert és el seu tret més interessant, perquè va ser l'últim treball de l'etapa primerenca i apassionada de Brahms. Mai més va permetre que el seu esperit romàntic s'expressa amb tanta llibertat. Després d'aquest concert començà a explorar les moderacions del classicisme, que aprengué mitjançant el curós estudi dels treballs de Beethoven, Mozart i altres, però el Concert núm.. 1 en la seva totalitat fa molt pocs intents de frenar llurs emocions.

INSTRUMENTS:

Orquestra i Piano

ESTIL:

Música Clàssica (Romanticisme)

Compositor:

Brahms

Bagdad (Rosalia)

Només hem escoltat la música (no hem visualitzat el vídeo).

Rosalia Vila i Tobella, més coneguda pel nom artístic de Rosalía [ruzəlíə] (Sant Esteve Sesrovires, 25 de setembre de 1993), és una cantautora i actriu catalana.

Arranjaments:

Joan Albert Amargós i Altisent és un compositor català. Artista més conegut pel gran públic per haver arranjat temes per a Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda, però que té una sòlida trajectòria com a compositor. És un dels exemples més clars d'aquesta singularitat de la música catalana contemporània.

INSTRUMENTS:

Veu femenina, veus, piano, bateria electrónica, guitarra, Baix, "palmas".

ESTIL:

Flamenco Pop

Compositor:
Rosalia

Desafinado (João Gilberto)

La bossa nova és un tipus de música ballable originària del Brasil caracteritzada per un ritme molt marcat, un acompanyament dissonant i una línia melòdica més aviat indefinida. Derivada de la samba, neix als barris de classe mitjana de Rio de Janeiro al principi dels anys 1950 i es popularitza durant els setanta. És, per tant, un ball d'origen urbà.

En la bossa nova es fonen patrons rítmics típicament brasilers amb els suaus arranjaments del jazz de la Costa Oest dels Estats Units. El pas de la samba a la bossa nova es produeix gràcies a la confluència de múltiples factors, i Vinícius de Moraes en serà un dels artífexs. També Tom Jobim, amb qui entra en contacte arran d'una pel·lícula (Orfeo negro), João Gilberto i un seguit de músics que visiten l'apartament de Nara Leâo a Copacabana per tal d'assajar una samba més culta i sofisticada. El resultat d'aquests encontres és l'àlbum de João Gilberto Chega de saudade, contemporani de composicions de Newton Mendoça com ara "Desafinado" i "Samba de uma nota só", i "O barquinho" de Roberto Menescal.

INSTRUMENTS:

Veu masculina, piano, bateria, guitarra, contrabajo i saxo.

ESTIL:

Bossa Nova

Compositor:
Jao Gilberto

With the love in my heart (Jacob Collier)

INSTRUMENTS:

Veu masculina, veus, harmonizer, piano, bateria, guitarra, Baix electricidades.

ESTIL:

Pop rock?

Compositor:
Jacob Collier

Michael Legrand (Estiu del 42)

Cantant i pianista, Legrand, nascut a París el 24 de febrer del 1932, va treballar per a grans noms de la cinematografia internacional, des d'Orson Welles fins a Jean-Luc Godard. La cançó 'The windmills of your mind', que va formar part de la banda sonora d''El secret de Thomas Crown', li va valer la seva primera estàtua de Hollywood, el 1969. Després en va obtenir dues més, per la banda sonora d''Estiu del 42', de Robert Mulligan (1971), i per 'Yentl' (1984), de Barbra Streisand. El compositor va estar nominat, a més, 27 vegades als premis Grammy, dels quals en va aconseguir cinc.

INSTRUMENTS:

Veu masculina, piano, bateria i contrabaix.

ESTIL:

Música de cinema

Compositor:
Michel LMegrand.

Spoon Full of sugar - Mary poppins

INSTRUMENTS:

Veu femenina i orquestra.

ESTIL:

Musical

Compositor:
Robert B. Sherman y Richard M. Sherman

Bohemian Rhapsody

La popular cançó de Queen "Bohemian Rhapsody" ha aconseguit aquest dimarts una fita destacada: és la cançó del segle XX més escoltada a través de les plataformes digitals del segle XXI.

La discogràfica Universal Music ha emès un comunicat en què confirma que aquest tema del grup britànic del 1975 ha superat la xifra de 1.600 milions de reproduccions a les plataformes digitals com Spotify, Apple Music o Deezer, i també a YouTube. Segurament a hores d'ara, i després que tots els mitjans han fet pública aquest xifra, i per tant li han fet més publicitat, les reproduccions han continuat multiplicant-se

Aquesta gran cançó ja va ser número 1 als anys 1976 i 1991.

INSTRUMENTS:

Veu masculina, veus, piano, baix elèctric, bateria, guitarra elèctrica.

ESTIL:

Pop Rock

Compositor:

F. Mercury

Regreso de Mary Poppins (Emely Blunt)

The Place Where Lost Things Go (From "Mary Poppins Returns"/Soundtrack Version) (Emely Blunt)

INSTRUMENTS:

Veu femenina, orquestra.

ESTIL:

Musical

Compositor:

M. Shaiman