George Michael

Georgios Kyriacos Panayiotou (Londres, 25 de juny de 1963 - 25 de desembre de 2016^[1]) conegut artísticament amb el nom de George Michael, guanyador dues vegades dels premis Grammy, va ser un cantant i compositor anglès d'ascendència grega, que començà la seva carrera amb el duet Wham!, i també com a músic influenciat pel pop i el soul. El seu primer àlbum de l'any 1987, Faith, fou un dels àlbums més venuts de la història, i el primer àlbum que aconseguí sis singles al top 5 als Estats Units. Els quatre àlbums en solitari van assolir el #1 a les llistes del Regne Unit i han esdevingut grans èxits internacionals. Aquest èxit va fer que George Michael fos l'artista més escoltat a la ràdio britànica durant les darreres dues dècades.^[2] El 1996 va gravar la cançó Jesus to a child, dedicada al seu amant brasiler Anselmo Fellepa. 

INSTRUMENTS:

Diversos

ESTIL:

Pop

JAMES MORRISON (Virtuós del Jazz)

 James Lloyd Morrison és un músic australià de jazz. Tot i que el seu principal instrument és la trompeta, també actua amb el trombó, tuba, eufoni, flugelhorn, saxo, clarinet, contrabaix, guitarra i piano. Un virtuós del Jazz que segur el gaudireu molt!

 

INSTRUMENTS:

Flugehorn, trombó, piano, bateria i contrabaix

ESTIL:

Jazz

Carmen (de Bizet)

El Concert núm. 1 en re menor per a piano i orquestra, op. 15, de Johannes Brahms, va ser compost entre 1854 i 1858. Brahms fou el solista el dia de l'estrena que fou dirigida per Joseph Joachim a Hannover, el 22 de gener de 1859.

Brahms, acabava de complir 20 anys quan per primera vegada li mostrà algunes de llurs composicions a Robert Schumann. Aquest se sentí tan impressionat que sortí del seu retir com a crític musical per escriure un article especial per lloança de Brahms. En la seva critica profetitzava que el jove compositor "Revelaria llur traça no amb el desenvolupament gradual, sinó que brotaria com una font, així com sorgí Minerva, completament armada, del cap de Júpiter... si ell enfonsa la seva vara màgica en el lloc en què els poders de les masses corals i orquestrals li presten llur força, llavors apareixeran davant nostre, nous i meravellosos indicis dels secrets del món espiritual".

Això era una gran alabança per a un compositor jove que no havia escrit només que música de cambra i algunes obres per a piano. De sobte Brahms es trobà empès davant el món musical, havent de mantenir una reputació. Sentí que tenia l'obligació d'intentar compondre una simfonia, i així ho va escriure a en Schumann el gener de 1854: "El passat estiu, he estat ensinistrant la meva mà en una simfonia i inclòs he orquestrat el primer moviment i compost el segon i el tercer".

El mes següent, Schumann, que patia malaltia mental, es llençà al Rin. Fou rescatat, però hagué de passar els dos anys i mig següents de la seva vida en un manicomi. Brahms restà desolat. Es mudà a la casa de Schumann per tractar d'ajudar a la Clara Schumann i els seus fills. Desenvolupà un profund sentiment envers Clara, de la que s'enamorà, però la qual al mateix temps representava per a ell una figura maternal. Continuà treballant en llur simfonia i feu retrat musical de Clara en el moviment lent.

Brahms rebé ajuda del seu amic Julius Grimm per l'orquestració. Malgrat tot. El compositor no estava satisfet. Sentia que encara no estava preparat per a intentar una forma tan monumental com la simfonia. La seva vertadera primera simfonia no hauria de restar acabada fins 22 anys més tard. Modificà la simfonia inicial i parcialment acabada i la convertí en una sonata per a dos pianos, que interpretà amb Clara. També se l'escoltà juntament amb Julius Grimm. Però encara no en restava satisfet. Grimm li suggerí combinar llurs dues idees i fer un concert per a piano. La idea semblava possible i el compositor es posà a treballar novament en la revisió. Tornà a escriure els primers dos moviments per a piano i orquestra, però substituí el tercer moviment amb un nou final. El moviment rebutjat finalment es convertí en el cor de "Vegeu tota la carn" del Rèquiem Alemany.

Vers la primavera de 1858 restava quasi llest. Brahms va tenir oportunitat provar-lo en un assaig. Introduí d'altres modificacions. Seguia sense estar totalment conforme i dubtà en presentar-lo al públic, però finalment es decidí a seguir endavant amb dues presentacions programades pel gener de 1859. en l'estrena, dirigit per Joseph Joachim, l'audiència escoltà amb educació, però amb poca comprensió, o apreciació. Cinc dies més tard Brahms l'executà a Leipzig i va escriure a en Joachim envers aquest fracàs.

S'han dat diverses raons per aquesta freda rebuda. L'obra era massa agosarada i apassionada per als conservadors i, tanmateix, no tenia el suficient colorit pel gust dels radicals. La part del piano tenia molt menys virtuosisme del que esperava el públic. La peça era excepcionalment llarga per un concert. Part de l'orquestració era força feixuga, com el cas del principi, on la modesta orquestració sembla massa insubstancial per les passions que expressa.

Malgrat tot, finalment l'obra es guanyà l'aprovació i l'entusiasme del públic. Actualment és molt popular entre les distintes audiències, encara que potser menys que el Segon Concert. Comprenem llurs excessos i la seva ocasional manca de gràcia com productes de la inexperiència d'un jove compositor.

Es pot afirmar que l'emocionalitat del concert és el seu tret més interessant, perquè va ser l'últim treball de l'etapa primerenca i apassionada de Brahms. Mai més va permetre que el seu esperit romàntic s'expressa amb tanta llibertat. Després d'aquest concert començà a explorar les moderacions del classicisme, que aprengué mitjançant el curós estudi dels treballs de Beethoven, Mozart i altres, però el Concert núm.. 1 en la seva totalitat fa molt pocs intents de frenar llurs emocions.

INSTRUMENTS:

Orquestra i Piano

ESTIL:

Música Clàssica (Romanticisme)

Compositor:

Brahms

Memory (Cats) Webber

Cats és un musical compost per Andrew Lloyd Webber, basat en el llibre Old Possum's Book of Practical Cats i altres poemes de T.S. Eliot. L'espectacle ha estat representat al voltant de tot el món en nombroses produccions i ha estat traduït a més de vint idiomes.

Andrew Lloyd Webber, Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit, 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical britànic. S'ha fet famós per la composició d'obres clàssiques del gènere, com ara Jesucrist Superstar, Joseph i l'increïble abric en technicolor i Cats.

El 1995 li és concedit el premi Praemium Imperiale, una distinció que reconeix els mèrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, música, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat el 1989 per la «Japan Art Association». Aquesta distinció es lliura en una cerimònia al Meiji Memorial Hall de Tòquio que té lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econòmica és de 125.000 dòlars.

INSTRUMENTS:

Veu femenina i orquestra.

ESTIL:

Musical

Compositor:
Andrew Lloyd Webber

Across the Stars (John Williams) Anne Sophie Mutter

John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és un compositor i pianista nord-americà. És el compositor elegit per Steven Spielberg i amb 51 nominacions als Oscar, és la segona persona més nominada, després de Walt Disney. Ha guanyat l'Oscar en cinc ocasions.^[1][2]

Sovint és considerat com l'artífex del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977). A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler(1993), Jurassic Park (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.^[3]

Anne-Sophie Mutter (Rheinfelden, Baden-Württemberg, 29 de juny de 1963) és una violinista alemanya. Ha rebut nombrosos premis, com ara un Grammy, i ha actuat amb les orquestres mundials més prestigioses.

Va ser de ben petita una nena prodigi que amb només cinc anys ja tocava el piano. Poc després va començar a estudiar amb els mestres del violí Erna Honigberger i Aida Stücki, i als set anys guanya el concurs federal de la joventut musical amb la menció d'excel·lència. Guanya el mateix concurs una segona vegada el 1974, després és dispensada d'obligació escolar, cosa que li permet consagrar-se plenament al seu art.

INSTRUMENTS:

Violí solista i Orquestra

ESTIL:

Mñusica de Cinema

Compositor:
John Williams