martes, 28 de noviembre de 2017

November Rain (Guns n' Roses)




November Rain (Guns n' Roses)
Guns N' Roses és un grup de hard rock estatunidenc que va néixer l'any 1985 a Los Angeles (Califòrnia).
Ha estat una de les bandes més famoses a escala mundial, venent aproximadament 90 milions de discs per tot el planeta.
El març del 1985Axl Rose i Tracii Guns van crear el grup, amb el guitarrista Izzy Stradlin i un baixista i bateria. Quan en un concert, Tracii Guns i el bateria no van poder assistir-hi, Stradlin i Rose van agafar al guitarrista Slash i al bateria Steven Adler per al concert. Van integrar-se a la formació definint així a principis de 1986 els membres del grup: Axl (veu), Izzy Stradlin (guitarra rítmica), Slash (guitarra solista), Duff McKagan (baixista) i Steven Adler (bateria). En un moment on destacava el glam metal, la banda va optar per un glam rock basant-se més en les tradicions del país i utilitzant una base molt de blues i rock'n'roll, de la mà amb el sexe i les drogues, caracteritzats per la beguda i el consum de drogues.
Aquest còctel va ser la tònica del seu primer disc debut, Appetite for destruction, l'any 1987. En aquest disc la banda oferia un hard rock, amb riffs agressius de guitarra, influències punk i un so molt contundent. D'aquest àlbum destaquen diversos temes que han arribat al capdamunt de les llistes d'èxits, com Welcome to the JungleParadise City o Sweet Child O' Mine.
El següent any van gravar G N'R Lies, on trobem quatre temes d'una anterior gravació de l'any 1986 (Live Like A Suicide) i quatre temes acústics. Destaquen cançons com la polèmica One in a Million, on per les lletres s'acusava a Axl Rose de racista i homòfob, i la balada Patience.
El 1989 Axl Rose va amenaçar en dissoldre el grup si no controlaven la seva drogoaddicció. Tots van acceptar i ho van aconseguir, a excepció del bateria Steven Adler, a qui van fer fora del grup i van substituir per Matt Sorum. També va entrar el teclista Dizzy Reed, antic amic de la banda.
La nova formació es va posar a treballar en el seu àlbum més madur, el doble disc anomenat Use Your Illusion, on va assolir la seva màxima esplendor. Destaquen temes com Don't CryEstrangedNovember RainCivil WarYou Could Be Mine, usada a la banda sonora de la pel·lícula Terminator II, entre molts altres. El llançament de l'àlbum el va acompanyar una exitosa gira mundial amb múltiples concerts a tots els continents, quan Izzy Stradlin ja havia marxat[1] i Gilby Clarke el va substituir.
L'any 1993 van treure el seu últim disc, titulat "The Spaghetti Incident?"; incloïa tot de temes versionats, com New Rose de The Damned, i It Ain't Fun de New York Dolls; destaca el tema Attitude, que han tocat molts cops en diversos concerts.
Després d'aquest disc va iniciar-se una etapa de canvi, on els membres originals van anar abandonant el grup fins a deixar sol a Axl Rose, que va agafar uns altres membres i ha estat anys treballant en un nou disc, Chinese Democracy, que, després d'anunciar-ne l'aparició al mercat durant molt de temps,[2] va sortir a la venda el novembre del 2008.[3] Posteriorment han estat demandats per plagi en aquest àlbum.[4][5][6]

INSTRUMENTS:
Veu masculina, veus, piano, teclats, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, Orquestra simfònica

ESTIL:
Rock

Compositor:
Guns n' Roses

In my defence (Freddie Mercury)





In my defence (Freddie Mercury)
Farrokh Bulsara, més conegut pel nom artístic de Freddie Mercury (Stone TownZanzíbar5 de setembre de 1946 - Kensington i ChelseaLondres24 de novembrede 1991) fou un músic britàniccantant i líder del grup de rock Queen.
Va néixer com a Farrokh Bulsara; gujarati ફારોખ બલસારા, Pharōkh Balsārā‌) el 5 de setembre de 1946 a la ciutat de Stone Town (Zanzíbar).[1][2] fill de Bomi, funcionari de la Cort Suprema del govern britànic, i Jer Bulsara.[3] Els seus pares eren parsis (una comunitat persa, normalment resident a l'Índia, que practica l'antiga religió zoroastriana). Sky 1992, pàg. 8–9Tenia una germana, Kashmira Bulsara-Cooke.[4] Al cap de poc temps els seus pares es van traslladar a Bombai. El 1954, va anar a estudiar al col·legi St. Peter a Panchagani, a uns 80 quilòmetres de Bombai. Jones 1998 Va ser allà on els seus amics van començar a dir-li Freddie, nom que la família també va adoptar.
Sense dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle XX, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.[5][6][7]
Tant la carrera com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts amb més públic de l'època.

In My Defence

«In My Defence»
Sencillo de Freddie Mercury
del álbum The Freddie Mercury Album
Publicaciónoctubre de 1992
Género(s)Pop rock
Soft rock
Power ballad
Duración3:40 m.
DiscográficaEMI
Autor(es)Dave Clark
Cronología de Freddie Mercury
«How Can I Go On»
(1989)
«In My Defence»
(1992)
«The great pretender»
(1955)
[editar datos en Wikidata]
In My Defence es una canción escrita por Dave Clark para el vocalista de QueenFreddie Mercury. La misma fue realizada como trabajo solista, aunque no ingresó en ningún álbum de estudio de dicho cantante. Para la crítica, esta canción fue considerada como una de las canciones más poderosas, cantadas por Mercury. Fue grabada en 1986 y se publicó por primera vez inserta en el álbum del musical Time, del mismo año. En 1992 se incluyó en The Freddie Mercury Album.
La composición inicia con una corta introducción de piano, complementados por un sintetizador. En la etapa del estribillo, Mercury deslumbra con una melodía vocal tan aguda como potente.
En un momento se pensaba que esta canción, debido al mensaje de desesperación y tristeza que inspiraba, fue la última que el difunto cantante de Queen había interpretado. Pero dicha teoría fue refutada por el hecho que la canción fue escrita y producida en el año 1986 (cinco años antes de su muerte). No obstante, la canción Mother Love fue la última interpretación vocal de Freddie, que incluso nunca pudo terminar, quedando el final a cargo de la voz de Brian May, guitarrista de la misma banda.

INSTRUMENTS:
Veu masculina, veus, baix elèctric, bateria, teclats i guitarra eléctrica.

ESTIL:
Pop

Compositor:
Dave Clark

lunes, 13 de noviembre de 2017

Adventures on Earth (E.T.) (John Williams)




Adventures on Earth (E.T.) (John Williams)
John Towner Williams (Floral ParkNova YorkEUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps.[cal citació] És el compositor elegit per Steven Spielberg, i és la persona viva que ha rebut més nominacions a l'Oscar (48). Ha guanyat l'Oscar en cinc ocasions.
Sovint és considerat com l'artífex del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George LucasStar Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977). A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler (1993), Jurassic Park (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.

INSTRUMENTS:
Orquestra simfònica

ESTIL:
Música de cinema

Compositor:
John Williams

viernes, 10 de noviembre de 2017

I Believe in a Thing Called Love (The Darkness)




I Believe in a Thing Called Love (The Darkness)
The Darkness és un grup de rock creat al Regne Unit pels germans Justin Hawkins (guitarra i veu) i Dan Hawkins (guitarra), juntament amb Frankie Poullain (baix) i Ed Graham(bateria).
El seu primer single "I Believe in a Thing Called Love" va arribar al número 1 de les llistes de vendes del Regne Unit, i el seu primer disc "Permission to Land", ha venut més de quatre milions de còpies.
Són considerats com els successors dels Rolling Stones i han declarat estar influenciats per grups de rock dels anys 70 com AC/DCVan HalenQueenT-RexAerosmith i Led Zeppelin. Les tonalitats agudes de Hawkins s'han convertit en una marca d'identitat.
The Darkness va guanyar tres guardons dels Brit Awards l'any 2004, incloent-hi "Millor Grup""Millor Grup de Rock" i "Mejor Disc".
El grup va publicar l'any 2005 el seu segon disc "One Way Ticket to Hell ...and Back". Al maig del 2005, Poullain abandonà el grup per diferències musicals, sent substituït per Richie Edwards. A l'octubre del 2006, Justin Hawkins, compositor, guitarrista i cantante, anuncia que abandona el grup per problemes amb les drogues i l'alcohol, i el nou baixista Richie Edwards es farà càrrec de la veu.

INSTRUMENTS:
Veu masculina, guitarra elèctrica, Baix electricidades i bateria.

ESTIL:
Rock

Compositor:
Justin Hawkins