lunes, 12 de marzo de 2018

Leck mich im Arsch (W.A.Mozart)






Leck mich im Arsch (W.A.Mozart)
Si nos ubicamos en la época en que vivió este excepcional compositor (finales del siglo XVIII, en Viena), algunos historiadores nos informan que el humor escatológico, al que Wolfgang Amadeus Mozart era tan aficionado, era más bien de uso corriente, y otros, por el contrario, aducen que era una muestra más de su genialidad.
Lo cierto es que además de alocado, impulsivo e infantil, Mozart gustaba de escribir cánones y cartas con un lenguaje bastante alejado de lo que se podría considerar un “genio”, con todo el peso conservador que el término también conlleva. De hecho, esto ha sido uno de los motivos por los que se ha pensado que Mozart sufría del síndrome de Tourette, un trastorno en el que el enfermo no controla ni su lenguaje ni sus actos. De más está decir que no hay pruebas suficientes ni forma de comprobarlo, y que muchos especialistas rechazan tal teoría.
Escribió 7 cánones escatológicos, algunos publicados con la letra censurada, como era de esperarse. En unos compuso la música y la letra, y en otros sólo la música o sólo las letras, para tres, cuatro y seis voces. Pero nada de eso enturbia su genio absoluto ni desmerece su música. 
INSTRUMENTS:
Cor

ESTIL:
Música Clàssica

Compositor:
W.A.Mozart

Sinfonia núm. 9 en re menor (L.V. Bethoven)




Sinfonia núm. 9 en re menor (L.V. Bethoven)
La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Oda a l'Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea (UE).[2]

Beethoven és el principal referent en la transició de l'estil clàssic a l'estil romàntic, el responsable de fer evolucionar l'esquema més tradicional de les formes musicals del classicismeper adaptar-les a aquesta incipient llibertat individual del romanticisme. Per entendre la seva capacitat innovadora en el camp de la composició cal tenir present que Beethoven és el primer músic que viu del que compon i així crea un precedent en l'ofici de compositor, deslliurant-se de càrrecs dins la cort o l'església a què estaven sotmesos altres músics com BachHaydn i Mozart.
La Novena simfonia, va ser contemporània de la de la Missa Solemnis op. 123, de les 33 Variacions sobre un vals de Diabelli op. 120 i de la Consagració de la casa op. 124, és la màxima expressió de l'últim període creador de Beethoven. Aquesta obra va tenir una gènesi extremadament complexa, de la qual la comprensió requereix remuntar-se a la joventut del compositor.

INSTRUMENTS:
Orquestra i Cor.

ESTIL:
Música Clàssica

Compositor:
Beethoven