Mart (Harry Gregson - Williams)

Nocturn en mi bemoll major (Frédéric-François Chopin)

Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, però va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de vint anys, i d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.

L'obra de Chopin representa el Romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.

Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2[modifica | modifica el codi]

El segon nocturn, el Nocturn en mi bemoll major, op. 55, núm. 2. S'ha dit d'aquesta peça que és una "improvisació escrita".^[4] Aquí, Chopin expressa els seus pensaments, medita en veu alta, a través de la música; comença, però mai sembla acabar.^[4]

El discurs musical avança en un tempo moderat (lento sostenuto), amb una mètrica de les més llargues: 12/8. La melodia flueix solitàriament, solitud que s'interromp de tant en tant per la veu de l'acompanyament, que complementa la línia melòdica superior –cristal·lina i sublim–, com un contrapunt, com una ombra cromàtica.^[4] És habitual la presència de tresets de corxeres amb el baix dins d'un ritme sostingut lent. D'aquesta peça, Niecks creu que difereix en la forma de les altres nocturns; no té segona secció de contrast, i la melodia flueix de principi al final d'una manera uniforme.^[2] Realment, té un disseny distintiu que no es troba en cap dels altres nocturns de Chopin.^[4]

INSTRUMENTS:

Piano

Estil:

Música Clàssica (Romanticisme)

Compossitor:

Chopin

3a Simfonia Brahms

La Simfonia núm. 3 en fa major Opus 90 de Johannes Brahms va ser composta l'estiu de 1883 a Wiesbaden, gairebé sis anys després d'haver acabat la seua segona simfonia. Mentrestant, Brahms havia compost algunes de les seues obres mestres, entre les que cal esmentar el Concert per a violí, les dues obertures, i el Concert per a piano núm. 2.

La tercera simfonia està basada probablement en esbossos d'anys anteriors. Un dels seus motius principals s'inspira en la transposició musical de les inicials d'una frase que ell s'estimava molt: "Frei aber froh" (lliure però feliç, FAF, és a dir: fa-la-fa, tot i que realment la segona nota és la bemoll).

Va ser estrenada el 2 de desembre de 1883 per l'Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de Hans Richter que la va considerar com l'Eroica de Brahms (al·ludint a la tercera simfonia de Beethoven), amb gran èxit.

The first time ever I saw your face (George Michael)

Carmina Burana (O Fortuna)

Carmina Burana és una obra musical de Carl Orff. La composició combina de forma sorprenent els textos medievals del Carmina burana, una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, i música vocal i instrumental del segle XX. L'obra d'Orff, que té el mateix títol que la col·lecció de poemes medievals, té forma de cantata escènica, i s'estrenà el 1937. El seu fragment més conegut és l’O Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l'obra. Orff subtitulà la composició: Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atque imaginibus magicis (en llatí: cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques). La versió d'Orff forma part d'una trilogia juntament amb Catulli Carmina i Trionfo di Afrodita.

De la col·lecció completa dels Carmina burana, Orff va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari, tot i que en l'actualitat s'acostuma a interpretar en versió concert.

INSTRUMENTS:
Cor gran, cor petit, cor infantil i orquestra.

ESTIL:
Música Classica

Compositor / intèrpret:
Carl Orff

Percy Sledge - When a Man Loves a Woman (1966)

Percy Tyrone Sledge (Leighton, Alabama, 25 de novembre de 1940 - Baton Rouge, Louisiana, 14 d'abril de 2015) va ser un cantant estatunidenc de soul i Rhythm and blues.

Fou mundialment conegut per la seva interpretació del tema When a Man Loves a Woman. Sledge va ser una de les figures clau del soul i un dels pioners de l'anomenat country soul a la fi de la dècada de 1960. Per la seva repercussió com a figura de la música, va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame el 2005.

INSTRUMENTS:
Veu masculina, veus (cor), teclats (Orgue), guitarra elèctrica (corda pinçada), baix elèctric (corda pinçada), bateria i trompeta (vent metall).

ESTIL:
Pop / Rock

Compositor / intèrpret:
Percy Tyrone Sledge

Amor de Brujo (Falla)

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946)^[1] fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tot Europa i Amèrica, superant l'aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Format a Madrid amb Felip Pedrell^[2] i posteriorment, a París, amb Paul Dukas, la seva producció palesa tant la influència de les arrels musicals hispàniques com la de la música francesa i les avantguardes europees. Va compondre ballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; òpera: La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i música instrumental, entre la que cal destacar la Fantasia baetica per piano i el Concert per clavecí. La seva obra per piano i orquestra Noches en los jardines de España està pròxima a l'estètica impressionista. Va deixar inacabada la seva cantata escènica Atlàntida,^[3] basada en el poema de Jacint Verdaguer, conclosa posteriorment pel seu deixeble Ernesto Halffter.

Després de la Guerra Civil Espanyola Manuel de Falla va autoexiliar-se a l'Argentina,^[4] on va morir l'any 1946.

El amor brujo, literalment traduïble com «L'amor fetiller», és un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambral'any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l'any 1916.

La partitura per a orquestra simfònica requereix: instruments de corda, tres flautes, oboè, fagot, dos clarinets, dues trompes, dues trompetes, campanes, timbals, percussió i piano. La durada oscil·la entre els 24 i 28 minuts segons interpretacions.

Jaques Brel (Le plat Pays)

INSTRUMENTS:
Veu masculina, guitarra, theremin.

ESTIL:
Cançó Francesa

Compositor:
Jaques Brel

Let me entertain you (Robbie Williams)

INSTRUMENTS:
Veu masculina, veus (cor), teclats, guitarra elèctrica (corda pinçada), baix elèctric (corda pinçada), bateria i percussions. Secció de vent metall.

ESTIL:
Pop / Rock

Compositor:
Robbie Williams

Lady Ga Ga & Tonny Benett

RESUM:
Estàndard de Jazz del compositor Irving Berlin interpretat per Tonny Benett i Lady Gaga.

INSTRUMENTS:
Veus femenina i masculina, piano, contrabaix, bateria i guitarra.

ESTIL:
Jazz

Compositor:
Irving Berlin

Neptú (Planetes de Holst)

Neptú

L'últim moviment està submergit en una atmosfera imprecisa que suggereix la visió de l'infinit, més enllà de l'espai i del temps. Només a prop del final, el clarinet executa un passatge que quasi podria qualificar-se de melòdic. Al llarg de tot el fragment, la música es balanceja entre dos acords distanciats, fins i tot quan, quasi de manera imperceptible, s'uneix a l'orquestra el cor femení. Els instruments emmudeixen a poc a poc, fins que les veus es queden soles per posar fi a l'obra en un prolongat diminuendo.

RESUM:

INSTRUMENTS:
Orquestra

ESTIL:
Clàssica

Compossitor:
Gustav Holst

Urà (Planetes de Holst)

Urà

És un moviment informal i alegre, ple de transformacions veritablement màgiques. Una figura de quatre notes repetida dues vegades a l'inici reapareix constantment com un fil conductor. Els tres fagots en staccato representen al personatge del mag. A ells s'uneix gradualment l'orquestra en un desenvolupament ple de vitalitat. Després d'una misteriosa disminució de la sonoritat s'acaba el moviment.

RESUM:

INSTRUMENTS:
Orquestra

ESTIL:
Clàssica

Compossitor:
Gustav Holst

Saturn (Planetes de Holst)

Saturn

La primera part descriu les xacres de l'ancianitat. Les flautes preparen l'ambient per un tètric tema a càrrec de la corda baixa. La música pren impuls i el metall inicia una melodia de caràcter marcial sobre un ostinato dels baixos. Després d'un lent i llarg passatge s'inicia un crescendo que condueix a un tempestuós cim. L'atmosfera canvia. Torna el tema del metall, subtilment transformat per significar que l'ancianitat pot ser bella i afable.

RESUM:

INSTRUMENTS:
Orquestra

ESTIL:
Clàssica

Compossitor:
Gustav Holst

Mercuri (planetes de Holst)

Mercuri

Aquest moviment és un ràpid i hàbil scherzo que comença en doble tonalitat (La/Si bemoll), però que modula molt i acaba jugant amb accords molt distants que junt amb l'eliminació dels intruments més pesats de l'orquestra, dóna a l'obra una sensació de velocitat i de caducitat. La peça no arriba a grans punts de culminació musical a part d'una part del centre de l'obra.

BANDES SONORES INFLUENCIADES:

-BACK TO THE FUTURE (the letter)

RESUM:

INSTRUMENTS:
Orquestra

ESTIL:
Clàssica

Compossitor:
Gustav Holst

Venus (Planetes de Holst)

Venus

Com a contrast amb el primer moviment, el del segon és d'una bellesa intensa i serena. La peça està plena de figuracions, una d'elles són 4 notes repetides de la trompa, seguides d'uns acords descendents dels instruments de fusta. El moviment es desenvolupa en un ambient creixent que simbolitza la pau, primer tranquil·lament, després amb més animació i per últim amb extrema lentitud. Una rica ampliació de la figura inicial de la fusta posa fi al moviment. Al contrari de la peça anterior, aquesta peça és totalment tonal però molt impressionista.

BANDES SONORES INFLUENCIADES:

-STAR WARS (Ttanooie)

RESUM:

INSTRUMENTS:
Orquestra

ESTIL:
Clàssica

Compossitor:
Gustav Holst

Mart (Planetes de Holst)

Mart

La peça és molt bèl·lica, el compàs de 5/4 fa que la peça sigui molt brusca i de les obres més esfereïdores que mai s'hagin compost. Una vigorosa figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme ostinato. Els instruments de vent inicien el tema principal amb tres notes llargues: sol/re/re bemoll, que formen una dissonància anomenada a l'Edat Mitjana com "Diabolus in musica" o tríton. Aquesta figura rítmica va modulant i augmentant quant a volum sonor fins a la lenta secció central marcat a la blanca 5/2, escoltant-se primer el tambor i després les trompetes fent el ostinato inicial. Tot el fragment està estructurat en tres seccions, cadascuna aconsegueix el clímax dramàtic.

Holst volia que aquest moviment s'interpretés més ràpid que una marxa normal per crear un ambient mecànic i inhumà.

BANDES SONORES INFLUENCIADES:

-STAR WARS

RESUM:

INSTRUMENTS:
Orquestra

ESTIL:
Clàssica

Compossitor:
Gustav Holst