Amor de Brujo (Falla)

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946)^[1] fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tot Europa i Amèrica, superant l'aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Format a Madrid amb Felip Pedrell^[2] i posteriorment, a París, amb Paul Dukas, la seva producció palesa tant la influència de les arrels musicals hispàniques com la de la música francesa i les avantguardes europees. Va compondre ballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; òpera: La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i música instrumental, entre la que cal destacar la Fantasia baetica per piano i el Concert per clavecí. La seva obra per piano i orquestra Noches en los jardines de España està pròxima a l'estètica impressionista. Va deixar inacabada la seva cantata escènica Atlàntida,^[3] basada en el poema de Jacint Verdaguer, conclosa posteriorment pel seu deixeble Ernesto Halffter.

Després de la Guerra Civil Espanyola Manuel de Falla va autoexiliar-se a l'Argentina,^[4] on va morir l'any 1946.

El amor brujo, literalment traduïble com «L'amor fetiller», és un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambral'any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l'any 1916.

La partitura per a orquestra simfònica requereix: instruments de corda, tres flautes, oboè, fagot, dos clarinets, dues trompes, dues trompetes, campanes, timbals, percussió i piano. La durada oscil·la entre els 24 i 28 minuts segons interpretacions.