Zombie (The Cranberries)

Zombie (The Camberries)

«Zombie» es el primer sencillo del segundo álbum de estudio, No Need to Argue, del grupo irlandés The Cranberries, publicado el 13 de septiembre de 1994.

La letra, en tono de protesta, habla sobre el conflicto de Irlanda del Norte, desde el Alzamiento de Pascua de 1916. La canción fue creada como protesta por el atentado perpetrado por la banda terrorista IRA en la ciudad británica de Warrington en 1993, en el que murieron dos niños.

Se ha consagrado como el tema más popular del cuarteto irlandés. De hecho, se alzó con el premio a la Mejor Canción en los Premios MTV Europa de 1995.¹​

INSTRUMENTS:

Veu femenina, guitarra i Baix elèctric i bateria

ESTIL:

Pop Rock Alternatiu

Compositor:

Dolores O'Riordan

Maria / West Side Story (Leonard Bernstein)

West Side Story (Leonard Bernstein)

West Side story (títol original en anglès West Side Story')^[1] és una pel·lícula musical de Jerome Robbins i Robert Wise, estrenada el 1961. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

El musical va ser innovador: pels balls, que formen part de l'acció dramàtica; per la música molt variada de Bernstein (ritmes llatins, jazz, cançons d'amor de gran bellesa melòdica...) i per la temàtica. Una de les cançons més famoses d'aquesta obra és Amèrica, on es contraposen les dues visions dels emigrants en arribar als Estats Units: la il·lusió per la llibertat, la modernitat i el consumisme, i d'altra banda el desengany davant de la marginació racial i la pobresa. La posada en escena de la cançó Amèrica se situa en un terrat on els sharks xerren sobre la seva vida als Estats Units.

INSTRUMENTS:

Veu masculina i orquestra

ESTIL:

Musical

Compositor:

Leonard Bernstein

Million Reasons (Lady Ga Ga)

Million Reasons (Lady Ga Ga)

Stefani Joanne Angelina Germanotta,^[3] més coneguda pel nom artístic Lady Gaga, (Manhattan, 28 de març de 1986) és una cantautora, actriu i pianista estatunidenca.

Va començar a actuar en l'escena de la música rock a Lower East Side de la ciutat de Nova York el 2003 i, posteriorment, es va matricular a l'escola d'art Tisch School Of The Arts de la Universitat de Nova York. Va signar un contracte amb Streamline Records, un segell d'Interscope Records, on mentre treballava com a compositora per a artistes de la companyia va crindar l'atenció del cantant i compositor Akon, que li va proposar de firmar un contracte amb la seva discogràfica, Kon Live Distribution. La discografia de la cantant es compon de dos discos d'estudi, dos recopilatoris, tres obres de teatre estesa (EP), dotze individuals (un d'ells com a artista convidat), sis senzills de promoció, un disc de vídeo i tretze vídeos musicals.

El 19 d'agost de 2008 va publicar al mercat el seu primer àlbum, The Fame, que va ésser un èxit tant comercial com de crítica, assolint el número 1 al Regne Unit,^[4] Canadà,^[5] Alemanya^[6] i Irlanda,^[4] i va arribar al top-ten en nombrosos països; als Estats Units, va arribar al número dos al Billboard 200. Els seus primers dos singles Just Dance i Poker Face, coescrits i coproduïts per RedOne, van esdevenir números u internacionalment i van liderar el Billboard Hot 100 i d'altres llistes de música de diversos països. The Fame també va estar nominat a un total de sis Premis Grammy, dels quals va guanyar el premi al Millor àlbum electrònic/dance i al Millor enregistrament dance. A principis del 2009, Lady Gaga es va aventurar a la seva primera gira, The Fame Ball Tour.

A finals del 2009, Lady Gaga, va publicar el seu segon àlbum, The Fame Monster, que conté 8 cançons de gran èxit arreu com Bad Romance, Telephone (amb la col·laboració de Beyoncé) i Alejandro; i va iniciar la seva segona gira mundial, The Monster Ball Tour.

Lady Gaga és una cantant inspirada per artistes glam rock com David Bowie i el grup Queen, així com per estrelles del pop com Madonna i Michael Jackson. També ha manifestat que una font d'inspiració per les seves lletres, la seva música i les seves actuacions és la moda. Lady Gaga va ser classificada la 73a artista de la dècada de 2000-10 per la revista Billboard.^[7] El maig del 2010, Gaga ja havia venut uns 15 milions de discs i més de 40 milions de singles a escala mundial.^[8] El mateix mes, la revista Time va incloure Lady Gaga a la seva llista anual de les persones més influents del món, Time 100. El juny, Forbes posicionava Lady Gaga en el quart lloc de la seva llista de persones més poderoses i influents del món, al segon lloc dels músics més influents del món, i com la 14a dona més poderosa del món.^[9][10]

«Million Reasons» —en español, «Millones de razones»— es una canción de la cantautora estadounidense Lady Gaga, perteneciente a su quinto álbum de estudio, Joanne (2016). Fue compuesta y producida por ella y Mark Ronson, con ambos recibiendo apoyo de Hillary Lindseyen la composición y de BloodPop en la producción.¹​ Inicialmente, había sido publicada como primer sencillo promocional del álbum el 6 de octubre de 2016, pero tras la buena recepción de parte del público, pasó a ser el segundo sencillo oficial.²​³​

En general, «Million Reasons» tuvo un buen rendimiento comercial. En los Estados Unidos alcanzó la cuarta posición del Billboard Hot 100 y además obtuvo un disco de platino de parte de la RIAA certificando un millón de unidades entre copias digitales y equivalencia de streaming.⁴​⁵​ En otros territorios como Canadá, Eslovaquia, Hungría, Italia y Suiza también entró a los veinte primeros.⁴​⁶​⁷​ Su videoclip, el cual fue dirigido por Ruth Hogben y Andrea Gelardin como una secuela de «Perfect Illusion», estrenó el 14 de diciembre de 2016 por MTV.⁸​ El tema recibió una nominación a los premios Grammy de 2018 en la categoría de Mejor Interpretación Vocal Pop Solista.⁹​

INSTRUMENTS:

Veu femenina, piano, teclats, guitarra elèctrica, guitarra acíustica, baix elèctric, bateria,.

ESTIL:

Pop

Compositor:

Lady Ga Ga i Mike Ronson

November Rain (Guns n' Roses)

November Rain (Guns n' Roses)

Guns N' Roses és un grup de hard rock estatunidenc que va néixer l'any 1985 a Los Angeles (Califòrnia).

Ha estat una de les bandes més famoses a escala mundial, venent aproximadament 90 milions de discs per tot el planeta.

El març del 1985, Axl Rose i Tracii Guns van crear el grup, amb el guitarrista Izzy Stradlin i un baixista i bateria. Quan en un concert, Tracii Guns i el bateria no van poder assistir-hi, Stradlin i Rose van agafar al guitarrista Slash i al bateria Steven Adler per al concert. Van integrar-se a la formació definint així a principis de 1986 els membres del grup: Axl (veu), Izzy Stradlin (guitarra rítmica), Slash (guitarra solista), Duff McKagan (baixista) i Steven Adler (bateria). En un moment on destacava el glam metal, la banda va optar per un glam rock basant-se més en les tradicions del país i utilitzant una base molt de blues i rock'n'roll, de la mà amb el sexe i les drogues, caracteritzats per la beguda i el consum de drogues.

Aquest còctel va ser la tònica del seu primer disc debut, Appetite for destruction, l'any 1987. En aquest disc la banda oferia un hard rock, amb riffs agressius de guitarra, influències punk i un so molt contundent. D'aquest àlbum destaquen diversos temes que han arribat al capdamunt de les llistes d'èxits, com Welcome to the Jungle, Paradise City o Sweet Child O' Mine.

El següent any van gravar G N'R Lies, on trobem quatre temes d'una anterior gravació de l'any 1986 (Live Like A Suicide) i quatre temes acústics. Destaquen cançons com la polèmica One in a Million, on per les lletres s'acusava a Axl Rose de racista i homòfob, i la balada Patience.

El 1989 Axl Rose va amenaçar en dissoldre el grup si no controlaven la seva drogoaddicció. Tots van acceptar i ho van aconseguir, a excepció del bateria Steven Adler, a qui van fer fora del grup i van substituir per Matt Sorum. També va entrar el teclista Dizzy Reed, antic amic de la banda.

La nova formació es va posar a treballar en el seu àlbum més madur, el doble disc anomenat Use Your Illusion, on va assolir la seva màxima esplendor. Destaquen temes com Don't Cry, Estranged, November Rain, Civil War, You Could Be Mine, usada a la banda sonora de la pel·lícula Terminator II, entre molts altres. El llançament de l'àlbum el va acompanyar una exitosa gira mundial amb múltiples concerts a tots els continents, quan Izzy Stradlin ja havia marxat^[1] i Gilby Clarke el va substituir.

L'any 1993 van treure el seu últim disc, titulat "The Spaghetti Incident?"; incloïa tot de temes versionats, com New Rose de The Damned, i It Ain't Fun de New York Dolls; destaca el tema Attitude, que han tocat molts cops en diversos concerts.

Després d'aquest disc va iniciar-se una etapa de canvi, on els membres originals van anar abandonant el grup fins a deixar sol a Axl Rose, que va agafar uns altres membres i ha estat anys treballant en un nou disc, Chinese Democracy, que, després d'anunciar-ne l'aparició al mercat durant molt de temps,^[2] va sortir a la venda el novembre del 2008.^[3] Posteriorment han estat demandats per plagi en aquest àlbum.^[4][5][6]

INSTRUMENTS:

Veu masculina, veus, piano, teclats, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, Orquestra simfònica

ESTIL:

Rock

Compositor:

Guns n' Roses

In my defence (Freddie Mercury)

In my defence (Freddie Mercury)

Farrokh Bulsara, més conegut pel nom artístic de Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre de 1946 - Kensington i Chelsea, Londres, 24 de novembrede 1991) fou un músic britànic, cantant i líder del grup de rock Queen.

Va néixer com a Farrokh Bulsara; gujarati ફારોખ બલસારા, Pharōkh Balsārā‌) el 5 de setembre de 1946 a la ciutat de Stone Town (Zanzíbar).^[1][2] fill de Bomi, funcionari de la Cort Suprema del govern britànic, i Jer Bulsara.^[3] Els seus pares eren parsis (una comunitat persa, normalment resident a l'Índia, que practica l'antiga religió zoroastriana). Sky 1992, pàg. 8–9Tenia una germana, Kashmira Bulsara-Cooke.^[4] Al cap de poc temps els seus pares es van traslladar a Bombai. El 1954, va anar a estudiar al col·legi St. Peter a Panchagani, a uns 80 quilòmetres de Bombai. Jones 1998 Va ser allà on els seus amics van començar a dir-li Freddie, nom que la família també va adoptar.

Sense dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle XX, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.^[5][6][7]

Tant la carrera com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts amb més públic de l'època.

In My Defence

«In My Defence»
Sencillo de Freddie Mercury del álbum The Freddie Mercury Album
Publicación	octubre de 1992
Género(s)	Pop rock Soft rock Power ballad
Duración	3:40 m.
Discográfica	EMI
Autor(es)	Dave Clark
Cronología de Freddie Mercury «How Can I Go On» (1989) «In My Defence» (1992) «The great pretender» (1955)
[editar datos en Wikidata]

In My Defence es una canción escrita por Dave Clark para el vocalista de Queen, Freddie Mercury. La misma fue realizada como trabajo solista, aunque no ingresó en ningún álbum de estudio de dicho cantante. Para la crítica, esta canción fue considerada como una de las canciones más poderosas, cantadas por Mercury. Fue grabada en 1986 y se publicó por primera vez inserta en el álbum del musical Time, del mismo año. En 1992 se incluyó en The Freddie Mercury Album.

La composición inicia con una corta introducción de piano, complementados por un sintetizador. En la etapa del estribillo, Mercury deslumbra con una melodía vocal tan aguda como potente.

En un momento se pensaba que esta canción, debido al mensaje de desesperación y tristeza que inspiraba, fue la última que el difunto cantante de Queen había interpretado. Pero dicha teoría fue refutada por el hecho que la canción fue escrita y producida en el año 1986 (cinco años antes de su muerte). No obstante, la canción Mother Love fue la última interpretación vocal de Freddie, que incluso nunca pudo terminar, quedando el final a cargo de la voz de Brian May, guitarrista de la misma banda.

INSTRUMENTS:

Veu masculina, veus, baix elèctric, bateria, teclats i guitarra eléctrica.

ESTIL:

Pop

Compositor:

Dave Clark

Adventures on Earth (E.T.) (John Williams)

Adventures on Earth (E.T.) (John Williams)

John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps.^{[cal citació]} És el compositor elegit per Steven Spielberg, i és la persona viva que ha rebut més nominacions a l'Oscar (48). Ha guanyat l'Oscar en cinc ocasions.

Sovint és considerat com l'artífex del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977). A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler (1993), Jurassic Park (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.

INSTRUMENTS:

Orquestra simfònica

ESTIL:

Música de cinema

Compositor:

John Williams