lunes, 8 de noviembre de 2021

"Nessun dorma" from Turandot (Pavarotti)

Luciano Pavarotti (Mòdena12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007),[1] va ser un tenor emilià i un dels cantants més famosos, tant d'òpera com de música popular. Son pare era un forner amant de l'òpera que el va empènyer a iniciar estudis de cant líric, que cursà a la "Scuola Magistrale", centre en el qual treballà com a professor de primària després de graduar-se. Se'l sentí per primer cop al cor de Mòdena al costat de son pare.

Debutà el 29 d'abril de 1961, com a Rodolfo a La Bohème de Puccini, al palau de l'òpera de Reggio Emilia, cosa que li feu guanyar molta popularitat. Però molta més en guanyà encara quan cantà el paper de Tonio de La Fille du régiment, de Gaetano Donizetti, amb la famosa i difícil ària dels "nou dos de pit" que el feu portada de New York Times.

Ha cantat amb StingAndrea BocelliFrank SinatraMichael JacksonSepultura i, inèditament, amb Caetano Veloso i el grup de rock irlandès U2. Amb els seus col·legues i amics, Josep Carreras i Plácido Domingo, formà el trio Els Tres Tenors. Ha enregistrat en disc un gran nombre d'òperes, entre les quals destaca la col·laboració amb Joan Sutherland i el director Zubin Mehta.

Durant anys consecutius, a partir de 1991, va respondre a la crida de l'organització War Child, per recaptar fons per a la construcció d'un centre de musicoteràpia a Mostar. Amb aquest fi s'organitzaren anualment concerts a Mòdena amb el títol de "Luciano Pavarotti and friends", en què -a més a més- participaven altres personalitats de la música internacional, com Anastacia, i que sevien per recaptar fons per a diferents causes i beneficis per a nens i persones d'arreu del món.

Pavarotti fou molt sol·licitat en teatres d'arreu del món fins que es retirà a l'Òpera Metropolitana de Nova York el març de 2004, on interpretà el paper del pintor Mario Cavaradossi de la Tosca, de Giacomo Puccini.

El 7 de juliol de 2006 fou operat de càncer de pàncrees en un hospital de Nova York, malaltia que finalment li causà la mort la matinada del 6 de setembre de 2007.





INSTRUMENTS:
Orquestra, cor i Tenor

ESTIL:
Òpera

Compositor:
Puccini

Raphael ("Yo soy aquel")

  Miguel Rafael Martos Sánchez, conegut artísticament com a Raphael, (LinaresProvíncia de JaénEspanya5 de maig de 1943) és un cantant espanyol. En 1982 va rebre el Disc d'Urani pels 50 milions de còpies venudes del recopilatori, "Raphael, ahir, avui i sempre". S'estima que en cinquanta anys de carrera, Raphael ha venut més de 100 milions de còpies. Raphael està casat amb la periodista i escriptora Natalia Figueroa amb qui té tres fills: Jacobo, Alejandra i Manuel.



INSTRUMENTS:
Veu, veus, piano, bateria, percussions, baix elèctric, secció de corda fregada.

ESTIL:
Pop

 



miércoles, 27 de octubre de 2021

Man in the Mirror - de l'àlbum "Bad" (Michael Jackson)

 Bad és un àlbum de Michael Jackson, publicat el 1987, amb més de 30 milions de còpies venudes i cinc números 1 a les llistes dels EUA (Billboard Hot 100).[1] Va ser la seva reaparició al mercat, amb un àlbum, cinc anys després de llançar Thriller i després de múltiples ajornaments i rumors.

A començament d'agost de 1987, les emissores de ràdio d'Europa i els Estats Units van començar a radiar «I Just Can't Stop Loving You», una balada a duo amb Siedah Garrett. S'anunciava com «el nou de Michael Jackson». La cançó va tenir una bona acollida, si bé es comentava que la veu de Jackson sonava nerviosa i menys relaxada que la de Garrett, se suposa que per l'estrès que suposava intentar superar els seus èxits anteriors.

Tant en els seus plantejaments lírics com musicals, l'avançament de l'àlbum Bad, va aconseguir crear la màxima expectativa entre els fans de Jackson, ja que al setembre d'aquell mateix any s'anunciava la posada a la venda de l'àlbum, alhora que Jackson partia de gira amb rumb a ÀsiaBad es va publicar l'agost de 1987 i va haver de sofrir les inevitables i molestes comparacions de l'àlbum anterior, Thriller.

Bad és un disc experimental, una mica hiper-produït, recarregat d'instruments i efectes, en el qual Jackson i Quincy Jones, novament al capdavant de la producció artística, intenten buscar nous sons, com el dance de l'època, el R&B (soul i funk) i el hard rockBad va ser l'excusa per a una gira mundial que va mantenir ocupat a Jackson des d'agost de 1987 fins a principi de 1989.


INSTRUMENTS:
Veu, veus, teclas, bateria electrónica, percussions electròniques, baix sintetizat, guitarres.
ESTIL:
Pop

miércoles, 6 de octubre de 2021

The platters (Only you + the great pretender)

 

The Platters

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Herb Reed va donar el nom de The Platters a aquest grup.[1]

The Platters es va formar a Los Angeles l'any 1953 i inicialment estaven dirigits per Ralph Bass. El grup original era format per(Alex Hodge, Cornell Gunter, David Lynch, Joe JeffersonGaynel Hodge i Herb Reed i van contractar amb Federal Records, però no van tenir gaire èxit fins a contractar el compositor Buck Ram, amb ell enregistraren la cançó Only You (And You Alone), originàriament escrita per Ram per als Ink Spots.[2]

Only you li seguí The Great Pretender, que va ser el seu primer hit als Estats Units, Freddie Mercury amb Queen en va fer una coneguda versió.

Altres èxits van ser les cançons com I'm Sorry (#11) i He's Mine (#23) el 1957, Enchanted (#12) el 1959, i The Magic Touch (#4) el 1956

The Platters també diferien d'altres grups musicals perquè Ram havia incorporat (registrar la corporació com a persona jurídica) el grup i perquè cada membre rebia una part del 20% dels beneficis.

El grup passà al Rock and Roll Hall of Fame el 1990.





(Versió de Freddie mercury)







miércoles, 10 de febrero de 2021

MIchael Jackson

 Michael Joseph Jackson (GaryIndiana29 d'agost de 1958 - Los Angeles25 de juny de 2009)[1] fou un cantantcompositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop estatunidenc, així com filantrop.[2][3][4] Conegut com el «rei del pop»,[5][6] les seves contribucions a la música, el ball i la moda, a més a més de la seva coneguda vida pública, en feren una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades















ESTIL:
Pop 




lunes, 18 de enero de 2021

Be My Baby (Phil Spector / Ronettes)

Harvey Philip Spector, més conegut com a Phil Spector (26 de desembre del 1939 - 17 de gener de 2021[1]) fou un músic i productor estatunidenc, conegut sobretot per la seva tècnica d'orquestració, el "mur de so" (wall of sound), consistent a gravar múltiples pistes d'acompanyament, superposant-les fins a crear un so compacte i aclaparador.

La tècnica de Spector ha tingut una gran influència sobre altres músics que han experimentat amb l'estudi com a instrument musical, com els Beatles(que el van cridar per a fer-se càrrec dels enregistraments de Let It Be) o Brian Wilson.











INSTRUMENTS:
Veu, veus, piano, bateria, baix elèctric, secció de corda fregada.

ESTIL:
Pop 





Esta Tarde Vi LLOVER (Armando Manzanero)

  Armando Manzanero Canché (Mérida, 7 de desembre de 1934  Ciutat de Mèxic, 28 de desembre de 2020) fou un músic, actor i compositor mexicà. Va escriure més de 400 cançons, de las quals més de 50 han tingut repercussió arreu del món. Va participar en gran quantitat de programes de ràdio i televisió; ha gravat més de 30 discs i musicalitzant moltes pel·lícules.

Entre les seves cançons més populars hi ha Esta tarde vi lloverSomos noviosContigo aprendíAdoro[1] Por debajo de la mesaVoy a apagar la luz o Felicidad.



 





INSTRUMENTS:
Veu, veus, piano, bateria, baix elèctric, secció de corda fregada.

ESTIL:
Bolero