Júpiter
Holst imaginava Júpiter com "una d'aquestes persones d'etern bon humor, grosses i alegres, que gaudeixen de la vida". Aquesta idea està plenament aconseguida. Aquí Holst va posar en pràctica tècniques de composició que fan d'aquesta obra una d'especial. Els ostinato del violí inicien la peça, seguides d'un toc de trompes a la qual s'uneix l'orquestra sencera. El compositor domina perfectament les modulacions i els canvis melòdics i rítmics. Arribat a un punt culminant, entra l'andante maestroso, amb un lirisme que recorda a Brahms. Acabat l'andante, es retorna al caràcter inicial, amb el tempo una mica més ràpid i lleuger. L'obra acaba en un punt culminant amb tota l'orquestra.
BANDES SONORES INFLUENCIADES:
-BRAVEHEART
-THE LAST MOHICAN
RESUM:
INSTRUMENTS:
Orquestra
ESTIL:
Clàssica
Compossitor:
Gustav Holst
No hay comentarios:
Publicar un comentario