martes, 28 de noviembre de 2017

In my defence (Freddie Mercury)





In my defence (Freddie Mercury)
Farrokh Bulsara, més conegut pel nom artístic de Freddie Mercury (Stone TownZanzíbar5 de setembre de 1946 - Kensington i ChelseaLondres24 de novembrede 1991) fou un músic britàniccantant i líder del grup de rock Queen.
Va néixer com a Farrokh Bulsara; gujarati ફારોખ બલસારા, Pharōkh Balsārā‌) el 5 de setembre de 1946 a la ciutat de Stone Town (Zanzíbar).[1][2] fill de Bomi, funcionari de la Cort Suprema del govern britànic, i Jer Bulsara.[3] Els seus pares eren parsis (una comunitat persa, normalment resident a l'Índia, que practica l'antiga religió zoroastriana). Sky 1992, pàg. 8–9Tenia una germana, Kashmira Bulsara-Cooke.[4] Al cap de poc temps els seus pares es van traslladar a Bombai. El 1954, va anar a estudiar al col·legi St. Peter a Panchagani, a uns 80 quilòmetres de Bombai. Jones 1998 Va ser allà on els seus amics van començar a dir-li Freddie, nom que la família també va adoptar.
Sense dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle XX, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.[5][6][7]
Tant la carrera com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts amb més públic de l'època.

In My Defence

«In My Defence»
Sencillo de Freddie Mercury
del álbum The Freddie Mercury Album
Publicaciónoctubre de 1992
Género(s)Pop rock
Soft rock
Power ballad
Duración3:40 m.
DiscográficaEMI
Autor(es)Dave Clark
Cronología de Freddie Mercury
«How Can I Go On»
(1989)
«In My Defence»
(1992)
«The great pretender»
(1955)
[editar datos en Wikidata]
In My Defence es una canción escrita por Dave Clark para el vocalista de QueenFreddie Mercury. La misma fue realizada como trabajo solista, aunque no ingresó en ningún álbum de estudio de dicho cantante. Para la crítica, esta canción fue considerada como una de las canciones más poderosas, cantadas por Mercury. Fue grabada en 1986 y se publicó por primera vez inserta en el álbum del musical Time, del mismo año. En 1992 se incluyó en The Freddie Mercury Album.
La composición inicia con una corta introducción de piano, complementados por un sintetizador. En la etapa del estribillo, Mercury deslumbra con una melodía vocal tan aguda como potente.
En un momento se pensaba que esta canción, debido al mensaje de desesperación y tristeza que inspiraba, fue la última que el difunto cantante de Queen había interpretado. Pero dicha teoría fue refutada por el hecho que la canción fue escrita y producida en el año 1986 (cinco años antes de su muerte). No obstante, la canción Mother Love fue la última interpretación vocal de Freddie, que incluso nunca pudo terminar, quedando el final a cargo de la voz de Brian May, guitarrista de la misma banda.

INSTRUMENTS:
Veu masculina, veus, baix elèctric, bateria, teclats i guitarra eléctrica.

ESTIL:
Pop

Compositor:
Dave Clark

lunes, 13 de noviembre de 2017

Adventures on Earth (E.T.) (John Williams)




Adventures on Earth (E.T.) (John Williams)
John Towner Williams (Floral ParkNova YorkEUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps.[cal citació] És el compositor elegit per Steven Spielberg, i és la persona viva que ha rebut més nominacions a l'Oscar (48). Ha guanyat l'Oscar en cinc ocasions.
Sovint és considerat com l'artífex del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George LucasStar Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977). A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler (1993), Jurassic Park (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.

INSTRUMENTS:
Orquestra simfònica

ESTIL:
Música de cinema

Compositor:
John Williams

viernes, 10 de noviembre de 2017

I Believe in a Thing Called Love (The Darkness)




I Believe in a Thing Called Love (The Darkness)
The Darkness és un grup de rock creat al Regne Unit pels germans Justin Hawkins (guitarra i veu) i Dan Hawkins (guitarra), juntament amb Frankie Poullain (baix) i Ed Graham(bateria).
El seu primer single "I Believe in a Thing Called Love" va arribar al número 1 de les llistes de vendes del Regne Unit, i el seu primer disc "Permission to Land", ha venut més de quatre milions de còpies.
Són considerats com els successors dels Rolling Stones i han declarat estar influenciats per grups de rock dels anys 70 com AC/DCVan HalenQueenT-RexAerosmith i Led Zeppelin. Les tonalitats agudes de Hawkins s'han convertit en una marca d'identitat.
The Darkness va guanyar tres guardons dels Brit Awards l'any 2004, incloent-hi "Millor Grup""Millor Grup de Rock" i "Mejor Disc".
El grup va publicar l'any 2005 el seu segon disc "One Way Ticket to Hell ...and Back". Al maig del 2005, Poullain abandonà el grup per diferències musicals, sent substituït per Richie Edwards. A l'octubre del 2006, Justin Hawkins, compositor, guitarrista i cantante, anuncia que abandona el grup per problemes amb les drogues i l'alcohol, i el nou baixista Richie Edwards es farà càrrec de la veu.

INSTRUMENTS:
Veu masculina, guitarra elèctrica, Baix electricidades i bateria.

ESTIL:
Rock

Compositor:
Justin Hawkins

jueves, 26 de octubre de 2017

Blade Runner / Love Theme (Vangelis)



Blade Runner (Vangelis)
La banda sonora de Blade Runner, composta per Vangelis, és una combinació de la composició clàssica i l'ús de sintetitzadors futuristes, que reflecteixen el futur retro i de cinema negre que Ridley Scott va imaginar. Vangelis, que feia poc havia estat guardonat amb l'Oscar per Chariots of Fire, va compondre i va executar la música amb els seus sintetitzadors, als quals només s'afegix el saxo tenor del músic de jazz britànic, Dick Morrissey, col·laborador habitual de Vangelis. El paisatge musical del 2019 va ser creat dins l'estil de la música New Age, com en altres àlbums de Vangelis.
Malgrat la bona acollida per part del públic i la crítica —nominada el 1983 al premi BAFTA i el Globus d'Or com a millor banda sonora original—, i la promesa per part de Polydor Records de comercialitzar un àlbum amb la banda sonora, el llançament de l'enregistrament original es va retardar durant més d'una dècada.

INSTRUMENTS:
Saxòfon i sintetitzadors

ESTIL:
Música de Cinema

Compositor:

jueves, 19 de octubre de 2017

Vivir así es morir de amor (Camilo Sesto)



Vivir así es morir de amor (Camilo Sesto)

Vivir así es morir de amor és una cançó de Camilo Sesto, amb arranjaments de Rafael Pérez Botija, publicada en 1978 i inclosa en el seu LP Sentiments.

INSTRUMENTS:
Veo, cor, bateria, Baix elèctric, guitarra elèctrica, teclas, vent metall i corda fregada.

ESTIL:
Pop Espanyol

Compositor:
Camilo Sesto

martes, 10 de octubre de 2017

Second Rendezvous (Jean Michael Jarre)


Second Rendezvous (Jean Michael Jarre)

Jean Michel Jarre és un músic i compositor francès, un dels més importants a escala mundial en el camp de la música ambient i New Age. Després de l'enorme èxit del seu disc Oxygène (publicat el 1976), Jarre va aconseguir portar la música planadora a les masses. Els seus concerts -acompanyats d'una espectacular posada en escena, plena d'efectes especials- sovint han trencat rècords d'assistència, com els que va fer a ParísHouston o Moscou. En total, les vendes dels seus discos i senzills superen els 60 milions d'exemplars.

INSTRUMENTS:
Sintetizadors (teclats), bateria electrònica, guitarra elèctrica i cor.

ESTIL:
Electròninca

Compossitor:
Jean Michael Jarre

lunes, 2 de octubre de 2017

The Look of Love (Diana Krall)



The Look Of Love (Diana Krall)

Cançó del compositor Burt Bacharach de l'any 1967 interpretada per Diana Krall a París al 2004 

INSTRUMENTS:
Veu, piano, guitarra espanyola, contrabaix, bateria, bongos i petita orquestra

ESTIL:
Jazz

Compossitor:
Burt Bacharach and Hal David